d

Activitat 25

Kant- Aristótil:
Kant representa el prototip de la filosofia formal mentre que Aristòtil sol ser pres com a model de les ètiques materials. La diferència entre una ètica material i una altra formal és que la primera considera que hi ha un bé suprem per a l'home i les accions morals consistiran en apropar-nos a aquest bé. Kant no proposa cap bé. L'ètica aristotèlica és l'ètica de la felicitat. La formalitat kantiana té com a conseqüència la dissociació entre la virtut i la felicitat. La conseqüència d'aquesta diferència entre Aristòtil i Kant és que la moral aristotèlica sembla més intuïtiva i assenyada mentre que la kantiana manté un caràcter més rígid i abstracte. En definitiva, és que mentre que per Aristòtil és la naturalesa humana i per tant la racionalitat la que determina quina és la felicitat de l'home, per Kant aquest plantejament no condueix a cap solució perquè aquestes no poden ser universals. A Kant això li conduirà cap a la formalitat i en conseqüència cap a la renúncia de la felicitat humana.

Activitat 24

Rousseau

Jean-Jacques Rousseau nacio en Ginebra, Suiza el 28 de junio de 1712. Huérfano de madre desde temprana edad, Jean-Jacques Rousseau fue criado por su tía materna y por su padre, un modesto relojero. Sin apenas haber recibido educación, trabajó como aprendiz con un notario y con un grabador, quien lo sometió a un trato tan brutal que acabó por abandonar Ginebra en 1728.
Fue entonces acogido bajo la protección de la baronesa de Warens, quien le convenció de que se convirtiese al catolicismo (su familia era calvinista). Ya como amante de la baronesa, Jean-Jacques Rousseau se instaló en la residencia de ésta en Chambéry e inició un período intenso de estudio autodidacto.
En 1742 Rousseau puso fin a una etapa que más tarde evocó como la única feliz de su vida y partió hacia París, donde presentó a la Academia de la Ciencias un nuevo sistema de notación musical ideado por él, con el que esperaba alcanzar una fama que, sin embargo, tardó en llegar. Pasó un año (1743-1744) como secretario del embajador francés en Venecia, pero un enfrentamiento con éste determinó su regreso a París, donde inició una relación con una sirvienta inculta, Thérèshttp://www.blogger.com/img/blank.gife Levasseur, con quien acabó por casarse civilmente en 1768 tras haber tenido con ella cinco hijos.
Rousseau trabó por entonces amistad con los ilustrados, y fue invitado a contribuir con artículos de música a la Enciclopedia de D’Alembert y Diderot; este último lo impulsó a presentarse en 1750 al concurso convocado por la Academia de Dijon, la cual otorgó el primer premio a su Discurso...
Si vols conitnuar llegint entra Aquí

Activitat 23

Kant

La Raó com a guia, va impulsar per a l'acció i tribunal. Imanuel Kant (1724-1804) va confiar moderadament a la Raó: no va pensar que ella sola pugui desenganxar-se del món empíric i des dels seus alts vols planejar sobre la regió del metafísic (el "somni dogmàtic" que va criticar), però sí que penetrant a la Sensibilitat i en harmonia amb ella era capaç d'oferir-nos coneixements plens i veritables. Alhora, aquesta mateixa raó pot trucar-nos des del més íntim del nostre ésser i incitar a la vida bona, en un mandat del bé que res en el món pot fer fallida. Però totes dues tasques, el coneixement i la vida moral, necessiten de la cura d'una instància que les reguli, eviti les seves pretensions infundades o les confusions quant als seus ressorts legítims, curiosament, per Kant aquesta instància o tribunal al qual hem d'acudir és també la pròpia Raó. Juntament amb això, tenim en Kant la fascinació per una idea del món empíric i natural triomfant, la que ofereix el sistema de Newton, amb la qual ens arrisquem a tractar tot com a mera cosa, inclosos els homes, perdent el propi del món moral, la llibertat i la dignitat de la decisió ètica. L'empresa filosòfica de Kant és temerària: mostrar que ambdós mons poden conciliar-i que estan presents en la vida humana.

Mes informació i tots els termes filosofics d'aquest autor Aquí

Activitat 22

Realitat exterior

Idees principals
La filosofia de Hume es molt esceptica i a mes redueix el raonament a l'experiència produïda per l'hàbit. Quan creiem que quelcom existeix i que segueix existin quan deixem de percebre'l pels sentits, es un altre raonament que prové de l'experiència. Hume insisteix en que emprem la raó perque no podem evitar-ho. La filosofia ens convertiria en esceptics completament si la naturalesa no fós com és.

Titol: Pirrònics

Comentari:
Hume en aquest fragment redueix el raonament a l'experiencia produida per l'hàbit, es a dir, quan nosaltres diem que l'endemà sortira el sol es perque tots els dies de la nostra vida a sortit i ens em habitutat, pero aixó no vol dir que poguem estar 100% segurs d'aquest enunciat. També diu que quan diem que quelcom existeix es perque l'hem percebut i ho recordem, per tant, ens basem en l'experiència (empirisme). Finalment, Hume diu que la filosofia ens convertiria totalment en pirrònics (esceptics) si no fós tant constant i rutinaria, ja que no ens podriem basar en els habits ni en l'experiència

Activitat 21

John Stuar Mill i fragment de l'Utilitarisme

Idees Principals:
Mill parla de l'Utilitarisme i fa una distincio entre la felicitat i la satisfacció (plaer). Diu que els intel·lectuals tenen mes posibilitats de no arribar a la felicitat pero que mereix la pena gaudir del coneixement, en canvi, un ximple arribará abans a la felicitat perque les seves aspiracions son molt petites, per aixó considera que es millor ser un home insatisfet que un ximple satisfet.

Titol:
Conéixer o no Conéixer, d'aixó depén la Felicitat

Comentari:
Mill diu que el motiu pel qual els ximples son mes feliços es perque alló que els fa feliços, per a gent mes intel·ligent, es insignificant. També fa una diferencia de plaers, els plaers buids dels ximples i el plaers intel·lectuals, essent aquests ultims superiors.