Activitat 9

Veritat, Realitat, Concordança

- Idees Principlas:

La veritat parla del que fa cert el que és cert. El que és cert és real. Si parlem d'alguna cosa que només s'assembla a la cosa real, només és una aparença, per tant irreal. Però, a les coses autentiques, no les diem veritables, sino certes o falses. Passa el mateix amb els enunciats, poden ser autentics o inautentics. Un enunciat és autentic quan el que diu concorda amb el que és. Ara quan les coses concordin, seran certes i autentiques.

- Titol:

Veritat = Concordancia

- Comparació:

El seu grau de coneixement es de Creença ja que l'autor parla amb plena confiança. Te un Interés pràctic ja que busca l'entesa de una preocupació humana, la veritat. Crec que es defensa el Dogmatisme ja que ell creu realment que te raó. Explica aquest coneixement de la veritat amb el Realisme, intentant esbrinar com és el objecte, en aquest cas la veritat. Aquest text esta exposat amb una seguretat de Certesa Subjectiva, es a dir, afirma que la realitat i la veritat estan relacionades amb la concordança, sense possibilitat de equivocació. I el criteri que utilitza es el de Coherencia Logica, ja que parla de que un enunciat es autintic quan concorda amb el que diu.

- Autor:

Martin Heidegger

Activitat 8

Quina mes Coherent? Realisme o Idealisme

Crec que el realisme es mes coherent. Perquè el Realisme defensa que l'objecte existeix per si mateix, independentment del subjecte, es a dir, que un objecte pot existir encara que nosaltres no sapiguem que existeix. El Idealisme diu, que la realitat no existeix independement del subjecte que la coneix, pero per exemple: Un Finlandés potser no sap que jo existeixo, pero no per aixo jo deixo d'existir, per tant, aquesta idea de la realitat que defensa el idealisme es errónia. Peró l'idealisme també té part de raó, potser per aquest Finlandés, jo no existire mai ja que ell viura sense conèixer-me , i aixo vol dir que cada persona te la seva visió de la realitat segons el que pot percebre.

Activitat 7

Definicions

Saber comú: Saber fundat en l'experiéncia de la vida quotidiana.
Saber Tècnic: Saber com fer certes activitats. Persegueix el control i domini del mon. Aquest i el saber científic tenen una relaccó de interacció.
Saber Artistic: Vinculat amb la narració de la seva experiéncia de la vida. El seu objectiu es crear bellesa..
Saber Científic: L'organització sistematica del coneixement i explica perque els fets son d'aquesta manera amb rigor.
Experiment: Conjunt d'activitats convenientment planificades amb formules matematiques amb les quals es preten descobrir com es comporten les coses.
Ciencies Formals: Forma dels raonaments. Es regeixen per la seva propia coherencia interna, i alhora tenen gran aplicació.
Metode: Manera de pensar o d'actuar previament planificada ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema deductiu.
Inducció Incompleta: Una serie de comprovacions individuals, per arribar a una llei general, que no inclouen la totalitat dels casos.
Hipotesi: Suposicio provisional que encara no ha estat confirmada com a llei.
Teoria Cientifica: Enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciencia particular.
Falsacio: Refutacio de la hipotesi quan no concorda amb els fets del mon.
Comprensio: Captar el sentit de les accions, es a dir, situar-se dins dels fets.
Mite: Narracions fantastiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
Metode Empiricoracional: Metode filosofic que accepta per igual els sentits i l'enteniment.
Empirirsme: Els sentits son la font principal de coneixement.
Racionalisme: Separa experiencia de la rao. Rao per sobre de l'experiencia.
Rev. Copernicana de Coneixement: Canvi de perspectiva en el qual el subjecte passa a ser el centre del coneixement.
Joc del llenguatje: Maneres diferents de utilitzar el llenguatje i models per decobrir situacions de vida.
Hermeneutica no normaiva: Metode hermeneutic que no dona normes a la comprensió.
Pretensions de la validesa de la parla: Condicions que ha de tenir un acte comunicatiu per poder arribar a la comprensió.
Metafisica: Comprensio de la part de la filosofia teorica que parla d'una serie d'objectes que van mes enlla dels sentits.