Activitat 18

Pg 139
La cultura com a activitat simbòlica (Comentari)

L'ésser humà és l'únic ésser viu que en lloc d'adaptar-se a la natura ha aconseguit que la naturalesa s'adapti a ell. Amb això de que l'ésser humà és un animal depravat, Rosseau vol dir que l'home ha fet barbaritats perquè la natura s'adapti a ell com per exemple talar arbres, caçar espècies ... En aquest moment l'home no és capaç de viure una altra vegada en una relació directa amb la natura, només ens queda adaptar les nostres condicions de la vida. Ja no vivim en un "Univers Fisic", sinó que vivim en un "Univers Simbòlic", ja que gran part de la nostra vida es vasa en la cultura i l'experiència. La realitat física retrocedeix a mesura que avança l'activitat simbòlica. L'home s'ha envoltat de la seva cultura de tal forma que no pot veure ni conèixer res si recórrer a ella.

Activitat 17

Definicions:

Animal cultural:L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural (llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió.

Individualisme possessiu: base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): necesita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.

Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa.

Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: maneras i nivells de viure una mateixa cultura.

Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia: Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Activitat 16

1 - Què entén l'autor per Civilització?

La civilització és el conjunt de persones que pertanyen a la mateixa societat amb una cultura que s'ha anat enriquint gràcies a l'experiència i que han obtingut gràcies a la interacció entre les persones.

2 - Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?

La ciutat és on les persones aprenen a conviure en societat i on aprenen una sèrie de valors com la cortesia, el refinament i a apostar pel diàleg i no la violència per resoldre els problemes.

3 - Busca informació sobre 4 ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques hitòriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.

Atenes-> Crea la democràcia en el segle V.

Jerusalem->Ciutat santa

Barcelona-> Es crea el modernisme.

Italia-> Es crea l'humanisme.

Activitat 15

Analitza el contingut de les afirmacions seguents:
- Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Relativisme cultural amb elements racistes

- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Relativisme cultural separant amb altres cultures

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Relativisme cultural separació entre cultures

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Aporòfobia, que és odi i menyspreu envers el pobre.

- És impossible entendre’s amb els paios!
Xenofòbia odi als estrangers.

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Xovinosme la superioritat de la seva ètnia per damunt de les altres.

Activitat 14

Doc 5 pag 129

Idees principals
La idea principal que ens vol transmetre aquest text d'Ashley Montagu és que la culturá és com una manera de viure, aquesta està integrada dins la societat, és a dir, que la cultura és un eixemplament de la vida.

Títol: Cultura Quotidiana.

Analisi del text:
L'autor afirma que la cultura inclou tot el que som els ésser vius. I d’aquesta manera, la cultura compleix totes les nostres necessitats.
Podem distingir dos tipus de cultura, la cultura mental que és la que envolta les idees, la creació d’institucions i idiomes, i la cultura material, els artefactes i materials. Ashley també diu que la cultura no s'imposa sinò que simplanta. Ens fa veure la cultura com la manera que tenim els homes de situar-nos al món.

Comparació
El text està totalment oposat a la subcultura que són diferents maneres i nivells de viure una mateixa cultura i la contracultura que´són nous grups social que es crean com a rebelió o contraposició de la cultura dominant.

Activitat 13

7 - Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la desposta.

- Un triangle equilàter: es tracta d’una realitat necessària perquè és i mai podria haver deixat de ser un triangle el qual la suma dels seus angles és 180.

- La mort: per cada jo no és una realitat perquè no la podem percebre. Per als altres si que és real perquè la veuen,

- Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: és una aparença. Encara no ha passat, però es possible que si que passi.

- Lara Croft: és una aparença perquè és un personatge virtual.

- Napoleó Bonaparte: és una realitat contingent, ja que existeix però podria no haver existit. Per nosaltres no és real, ja que no el podem percebre, només sabem que havia pogut existir.

- Un miratge: per cada jo és una realitat perquè pot percebre quelcom, però es tracta d’una aparença.

- Una flor de plàstic: l’objecte, es a dir, la flor és una realitat contingent, però el fet que sigui de plàstic és una aparença ja que vol imitar a una flor natural.

- El meu aprovat: és una realitat psíquica. És abstracte però existeix i és real.

- La meva alegria per haver aprovat: és una realitat psíquica ja que és un pensament.

- Els records de l’estiu: és una realitat psíquica perquè està en la nostra ment.

- El somni d’aquesta nit: l’acte de somiar és real, però el que passa al somni es tracta d’una aparença. Per tant és una realitat psíquica.

- Els amics del xat: els amics són una aparença, en canvi el xat és una realitat virtual.

- La meva imatge en un mirall: és una imatge. No és la meva imatge, si no un simple reflex.

- El que sento en veure una pel•lícula: és una realitat psíquica. Està en el pensament.

- Una pel•lícula: una pel•lícula és una seqüència d’imatges, per tant una aparença.