jueves, 9 de junio de 2011
domingo, 15 de mayo de 2011
Activitat 25
Kant- Aristótil:
Kant representa el prototip de la filosofia formal mentre que Aristòtil sol ser pres com a model de les ètiques materials. La diferència entre una ètica material i una altra formal és que la primera considera que hi ha un bé suprem per a l'home i les accions morals consistiran en apropar-nos a aquest bé. Kant no proposa cap bé. L'ètica aristotèlica és l'ètica de la felicitat. La formalitat kantiana té com a conseqüència la dissociació entre la virtut i la felicitat. La conseqüència d'aquesta diferència entre Aristòtil i Kant és que la moral aristotèlica sembla més intuïtiva i assenyada mentre que la kantiana manté un caràcter més rígid i abstracte. En definitiva, és que mentre que per Aristòtil és la naturalesa humana i per tant la racionalitat la que determina quina és la felicitat de l'home, per Kant aquest plantejament no condueix a cap solució perquè aquestes no poden ser universals. A Kant això li conduirà cap a la formalitat i en conseqüència cap a la renúncia de la felicitat humana.
Kant representa el prototip de la filosofia formal mentre que Aristòtil sol ser pres com a model de les ètiques materials. La diferència entre una ètica material i una altra formal és que la primera considera que hi ha un bé suprem per a l'home i les accions morals consistiran en apropar-nos a aquest bé. Kant no proposa cap bé. L'ètica aristotèlica és l'ètica de la felicitat. La formalitat kantiana té com a conseqüència la dissociació entre la virtut i la felicitat. La conseqüència d'aquesta diferència entre Aristòtil i Kant és que la moral aristotèlica sembla més intuïtiva i assenyada mentre que la kantiana manté un caràcter més rígid i abstracte. En definitiva, és que mentre que per Aristòtil és la naturalesa humana i per tant la racionalitat la que determina quina és la felicitat de l'home, per Kant aquest plantejament no condueix a cap solució perquè aquestes no poden ser universals. A Kant això li conduirà cap a la formalitat i en conseqüència cap a la renúncia de la felicitat humana.
Activitat 24
Rousseau
Jean-Jacques Rousseau nacio en Ginebra, Suiza el 28 de junio de 1712. Huérfano de madre desde temprana edad, Jean-Jacques Rousseau fue criado por su tía materna y por su padre, un modesto relojero. Sin apenas haber recibido educación, trabajó como aprendiz con un notario y con un grabador, quien lo sometió a un trato tan brutal que acabó por abandonar Ginebra en 1728.
Fue entonces acogido bajo la protección de la baronesa de Warens, quien le convenció de que se convirtiese al catolicismo (su familia era calvinista). Ya como amante de la baronesa, Jean-Jacques Rousseau se instaló en la residencia de ésta en Chambéry e inició un período intenso de estudio autodidacto.
En 1742 Rousseau puso fin a una etapa que más tarde evocó como la única feliz de su vida y partió hacia París, donde presentó a la Academia de la Ciencias un nuevo sistema de notación musical ideado por él, con el que esperaba alcanzar una fama que, sin embargo, tardó en llegar. Pasó un año (1743-1744) como secretario del embajador francés en Venecia, pero un enfrentamiento con éste determinó su regreso a París, donde inició una relación con una sirvienta inculta, Thérèshttp://www.blogger.com/img/blank.gife Levasseur, con quien acabó por casarse civilmente en 1768 tras haber tenido con ella cinco hijos.
Rousseau trabó por entonces amistad con los ilustrados, y fue invitado a contribuir con artículos de música a la Enciclopedia de D’Alembert y Diderot; este último lo impulsó a presentarse en 1750 al concurso convocado por la Academia de Dijon, la cual otorgó el primer premio a su Discurso...
Si vols conitnuar llegint entra Aquí
Jean-Jacques Rousseau nacio en Ginebra, Suiza el 28 de junio de 1712. Huérfano de madre desde temprana edad, Jean-Jacques Rousseau fue criado por su tía materna y por su padre, un modesto relojero. Sin apenas haber recibido educación, trabajó como aprendiz con un notario y con un grabador, quien lo sometió a un trato tan brutal que acabó por abandonar Ginebra en 1728.
Fue entonces acogido bajo la protección de la baronesa de Warens, quien le convenció de que se convirtiese al catolicismo (su familia era calvinista). Ya como amante de la baronesa, Jean-Jacques Rousseau se instaló en la residencia de ésta en Chambéry e inició un período intenso de estudio autodidacto.
En 1742 Rousseau puso fin a una etapa que más tarde evocó como la única feliz de su vida y partió hacia París, donde presentó a la Academia de la Ciencias un nuevo sistema de notación musical ideado por él, con el que esperaba alcanzar una fama que, sin embargo, tardó en llegar. Pasó un año (1743-1744) como secretario del embajador francés en Venecia, pero un enfrentamiento con éste determinó su regreso a París, donde inició una relación con una sirvienta inculta, Thérèshttp://www.blogger.com/img/blank.gife Levasseur, con quien acabó por casarse civilmente en 1768 tras haber tenido con ella cinco hijos.
Rousseau trabó por entonces amistad con los ilustrados, y fue invitado a contribuir con artículos de música a la Enciclopedia de D’Alembert y Diderot; este último lo impulsó a presentarse en 1750 al concurso convocado por la Academia de Dijon, la cual otorgó el primer premio a su Discurso...
Si vols conitnuar llegint entra Aquí
Activitat 23
Kant
La Raó com a guia, va impulsar per a l'acció i tribunal. Imanuel Kant (1724-1804) va confiar moderadament a la Raó: no va pensar que ella sola pugui desenganxar-se del món empíric i des dels seus alts vols planejar sobre la regió del metafísic (el "somni dogmàtic" que va criticar), però sí que penetrant a la Sensibilitat i en harmonia amb ella era capaç d'oferir-nos coneixements plens i veritables. Alhora, aquesta mateixa raó pot trucar-nos des del més íntim del nostre ésser i incitar a la vida bona, en un mandat del bé que res en el món pot fer fallida. Però totes dues tasques, el coneixement i la vida moral, necessiten de la cura d'una instància que les reguli, eviti les seves pretensions infundades o les confusions quant als seus ressorts legítims, curiosament, per Kant aquesta instància o tribunal al qual hem d'acudir és també la pròpia Raó. Juntament amb això, tenim en Kant la fascinació per una idea del món empíric i natural triomfant, la que ofereix el sistema de Newton, amb la qual ens arrisquem a tractar tot com a mera cosa, inclosos els homes, perdent el propi del món moral, la llibertat i la dignitat de la decisió ètica. L'empresa filosòfica de Kant és temerària: mostrar que ambdós mons poden conciliar-i que estan presents en la vida humana.
Mes informació i tots els termes filosofics d'aquest autor Aquí
La Raó com a guia, va impulsar per a l'acció i tribunal. Imanuel Kant (1724-1804) va confiar moderadament a la Raó: no va pensar que ella sola pugui desenganxar-se del món empíric i des dels seus alts vols planejar sobre la regió del metafísic (el "somni dogmàtic" que va criticar), però sí que penetrant a la Sensibilitat i en harmonia amb ella era capaç d'oferir-nos coneixements plens i veritables. Alhora, aquesta mateixa raó pot trucar-nos des del més íntim del nostre ésser i incitar a la vida bona, en un mandat del bé que res en el món pot fer fallida. Però totes dues tasques, el coneixement i la vida moral, necessiten de la cura d'una instància que les reguli, eviti les seves pretensions infundades o les confusions quant als seus ressorts legítims, curiosament, per Kant aquesta instància o tribunal al qual hem d'acudir és també la pròpia Raó. Juntament amb això, tenim en Kant la fascinació per una idea del món empíric i natural triomfant, la que ofereix el sistema de Newton, amb la qual ens arrisquem a tractar tot com a mera cosa, inclosos els homes, perdent el propi del món moral, la llibertat i la dignitat de la decisió ètica. L'empresa filosòfica de Kant és temerària: mostrar que ambdós mons poden conciliar-i que estan presents en la vida humana.
Mes informació i tots els termes filosofics d'aquest autor Aquí
Activitat 22
Realitat exterior
Idees principals
La filosofia de Hume es molt esceptica i a mes redueix el raonament a l'experiència produïda per l'hàbit. Quan creiem que quelcom existeix i que segueix existin quan deixem de percebre'l pels sentits, es un altre raonament que prové de l'experiència. Hume insisteix en que emprem la raó perque no podem evitar-ho. La filosofia ens convertiria en esceptics completament si la naturalesa no fós com és.
Titol: Pirrònics
Comentari:
Hume en aquest fragment redueix el raonament a l'experiencia produida per l'hàbit, es a dir, quan nosaltres diem que l'endemà sortira el sol es perque tots els dies de la nostra vida a sortit i ens em habitutat, pero aixó no vol dir que poguem estar 100% segurs d'aquest enunciat. També diu que quan diem que quelcom existeix es perque l'hem percebut i ho recordem, per tant, ens basem en l'experiència (empirisme). Finalment, Hume diu que la filosofia ens convertiria totalment en pirrònics (esceptics) si no fós tant constant i rutinaria, ja que no ens podriem basar en els habits ni en l'experiència
Idees principals
La filosofia de Hume es molt esceptica i a mes redueix el raonament a l'experiència produïda per l'hàbit. Quan creiem que quelcom existeix i que segueix existin quan deixem de percebre'l pels sentits, es un altre raonament que prové de l'experiència. Hume insisteix en que emprem la raó perque no podem evitar-ho. La filosofia ens convertiria en esceptics completament si la naturalesa no fós com és.
Titol: Pirrònics
Comentari:
Hume en aquest fragment redueix el raonament a l'experiencia produida per l'hàbit, es a dir, quan nosaltres diem que l'endemà sortira el sol es perque tots els dies de la nostra vida a sortit i ens em habitutat, pero aixó no vol dir que poguem estar 100% segurs d'aquest enunciat. També diu que quan diem que quelcom existeix es perque l'hem percebut i ho recordem, per tant, ens basem en l'experiència (empirisme). Finalment, Hume diu que la filosofia ens convertiria totalment en pirrònics (esceptics) si no fós tant constant i rutinaria, ja que no ens podriem basar en els habits ni en l'experiència
Activitat 21
John Stuar Mill i fragment de l'Utilitarisme
Idees Principals:
Mill parla de l'Utilitarisme i fa una distincio entre la felicitat i la satisfacció (plaer). Diu que els intel·lectuals tenen mes posibilitats de no arribar a la felicitat pero que mereix la pena gaudir del coneixement, en canvi, un ximple arribará abans a la felicitat perque les seves aspiracions son molt petites, per aixó considera que es millor ser un home insatisfet que un ximple satisfet.
Titol:
Conéixer o no Conéixer, d'aixó depén la Felicitat
Comentari:
Mill diu que el motiu pel qual els ximples son mes feliços es perque alló que els fa feliços, per a gent mes intel·ligent, es insignificant. També fa una diferencia de plaers, els plaers buids dels ximples i el plaers intel·lectuals, essent aquests ultims superiors.
Idees Principals:
Mill parla de l'Utilitarisme i fa una distincio entre la felicitat i la satisfacció (plaer). Diu que els intel·lectuals tenen mes posibilitats de no arribar a la felicitat pero que mereix la pena gaudir del coneixement, en canvi, un ximple arribará abans a la felicitat perque les seves aspiracions son molt petites, per aixó considera que es millor ser un home insatisfet que un ximple satisfet.
Titol:
Conéixer o no Conéixer, d'aixó depén la Felicitat
Comentari:
Mill diu que el motiu pel qual els ximples son mes feliços es perque alló que els fa feliços, per a gent mes intel·ligent, es insignificant. També fa una diferencia de plaers, els plaers buids dels ximples i el plaers intel·lectuals, essent aquests ultims superiors.
Curiositat
Hume parla de la possibilitat i la porbabilitat. L'any 2005 es va estrenar una pelicula que tracta la improbabilitat.
Titol: El guia del autoestopista galáctico
Sinopsis:
Únete al hombre más corriente del mundo embarcado en la aventura más extraordinaria alrededor del universo. El terrícola Arthur Dent tiene un mal día: su casa está a punto de ser derribada, descubre que su mejor amigo es un alien y para empeorar aún las cosas, el planeta Tierra está a punto de ser aniquilado para construir una autopista espacial. La única oportunidad de Arthur para sobrevivir es conseguir que le lleven en algún vehiculo espacial. Para este viajero novato, la gran aventura empieza justo el día que el mundo se acaba, Arthur aprende que nada es lo que parece: una toalla es el objeto más útil del universo, encuentra el significado de la vida y descubre que todo lo que necesita saber está en un libro: la Guía del Autoestopista Galáctico.
Jo personalment la recomano perque es molt bona.
Titol: El guia del autoestopista galáctico
Sinopsis:
Únete al hombre más corriente del mundo embarcado en la aventura más extraordinaria alrededor del universo. El terrícola Arthur Dent tiene un mal día: su casa está a punto de ser derribada, descubre que su mejor amigo es un alien y para empeorar aún las cosas, el planeta Tierra está a punto de ser aniquilado para construir una autopista espacial. La única oportunidad de Arthur para sobrevivir es conseguir que le lleven en algún vehiculo espacial. Para este viajero novato, la gran aventura empieza justo el día que el mundo se acaba, Arthur aprende que nada es lo que parece: una toalla es el objeto más útil del universo, encuentra el significado de la vida y descubre que todo lo que necesita saber está en un libro: la Guía del Autoestopista Galáctico.
Jo personalment la recomano perque es molt bona.
Activitat 20
Análisi de la Causalitat
Idees principals:
Hume diu que les persones s'han acostumat a fets que han succeit a la seva vida, ell diu que encara que quelcom sigui d'una forma potser no sempre serà així, per aixó diu que el que succeira en un futur sera el mateix que en el passat, per aixo donem per suposat que hi ha relacio amb un fet i una causa.
Titol:
Poc probable pero possible
Comentari:
Potser el punt mes fort del seu pensament, la critica de la relacio causa i efecte (Fer A comporta B) diu que no es pot pensar en una secuencia invariable quan es parla de la naturalesa, fa una distinció entre la probabilitat i la posibilitat. Es poc probable que en Francesc aprovi filosofia pero es possible. Ja que d'el futur no en tenim cap tipus d'informació per tant tot està encara per escriure. Per aixó diu que estem acostumats a una serie de relacions Causa-Efecte pero manté que no sempre ha de ser així.
Idees principals:
Hume diu que les persones s'han acostumat a fets que han succeit a la seva vida, ell diu que encara que quelcom sigui d'una forma potser no sempre serà així, per aixó diu que el que succeira en un futur sera el mateix que en el passat, per aixo donem per suposat que hi ha relacio amb un fet i una causa.
Titol:
Poc probable pero possible
Comentari:
Potser el punt mes fort del seu pensament, la critica de la relacio causa i efecte (Fer A comporta B) diu que no es pot pensar en una secuencia invariable quan es parla de la naturalesa, fa una distinció entre la probabilitat i la posibilitat. Es poc probable que en Francesc aprovi filosofia pero es possible. Ja que d'el futur no en tenim cap tipus d'informació per tant tot està encara per escriure. Per aixó diu que estem acostumats a una serie de relacions Causa-Efecte pero manté que no sempre ha de ser així.
Activitat 19
Relacions d'idees i Qüestions de fet
Idees Principals:
Hume parla dels objectes de la raó com a relacions d'idees i les qüestions de fet. Les relacions d’idees són les realitats matemàtiques, son inmutables i necessaris ja que son i seràn sempre així. Les qüestions de fet en canvi, son les que rebem mitjançant l’experiència i si que tenen contrari.
Titol: Mates i Hábits
Comentari:
L'autor defensa la seva classificació dels objectes de la raó. Quan parlem de relacions d'idees podem pensar en una figura geometrica per exemple, un triangles tindrà tres costats sempre i no pot deixar de tenir-los ja que aixó implicaria contradicció, ja no seria un triangle. Tot el contrari passa amb les qüestions de fet, son enunciats que mitjançant l'experiencia podem pensar que succeirán o no, per exemple, si tu llences una pedra al cel, tu estas acostumat a que aquesta pedra finalment caigui pero no te perque ser així.
Idees Principals:
Hume parla dels objectes de la raó com a relacions d'idees i les qüestions de fet. Les relacions d’idees són les realitats matemàtiques, son inmutables i necessaris ja que son i seràn sempre així. Les qüestions de fet en canvi, son les que rebem mitjançant l’experiència i si que tenen contrari.
Titol: Mates i Hábits
Comentari:
L'autor defensa la seva classificació dels objectes de la raó. Quan parlem de relacions d'idees podem pensar en una figura geometrica per exemple, un triangles tindrà tres costats sempre i no pot deixar de tenir-los ja que aixó implicaria contradicció, ja no seria un triangle. Tot el contrari passa amb les qüestions de fet, son enunciats que mitjançant l'experiencia podem pensar que succeirán o no, per exemple, si tu llences una pedra al cel, tu estas acostumat a que aquesta pedra finalment caigui pero no te perque ser així.
jueves, 12 de mayo de 2011
Activitat 18
Identitat personal
Idees principals: L'anima son percepcions complexes o identitats perfectes diferents. Les idees que tenim provenen d’impressions, per tant la substància no existeix, només tenim impressions d'allò que podem conèixer i la substància no la podem conèixer.
Títol:
Percebem la substància?
Comentari:
Hume parla de les percepcions, que estan formades per les impressions i per les ideas. Defensa clarament l'empirisme i defensa que els sentits es l'unic mitjà per conéixer. Diu que hi han diferencies a l'hora de la intensitat de les percepcions, les impressions son mes fortes. Quan parla de la substancia diu que no existeix ja que no en tenim cap impressió d'ella, en podem fer un recull de qualitats i caracteristiques gracies a l'experiecnia pero mai podrem arribar a la idea de substancia.
Idees principals: L'anima son percepcions complexes o identitats perfectes diferents. Les idees que tenim provenen d’impressions, per tant la substància no existeix, només tenim impressions d'allò que podem conèixer i la substància no la podem conèixer.
Títol:
Percebem la substància?
Comentari:
Hume parla de les percepcions, que estan formades per les impressions i per les ideas. Defensa clarament l'empirisme i defensa que els sentits es l'unic mitjà per conéixer. Diu que hi han diferencies a l'hora de la intensitat de les percepcions, les impressions son mes fortes. Quan parla de la substancia diu que no existeix ja que no en tenim cap impressió d'ella, en podem fer un recull de qualitats i caracteristiques gracies a l'experiecnia pero mai podrem arribar a la idea de substancia.
miércoles, 6 de abril de 2011
"Activitat 17" 1.0
Per motius de manteniment del bloc, les entrades restants s'afegiran el més aviat possible.
Atentament, L'equip de manteniment
Atentament, L'equip de manteniment
jueves, 3 de marzo de 2011
Activitat 16
Es aquest el millor mon posible?
La meva resposta es SI, sense cap tipus de dubte. Aquest es en el qual Jo visc, per tant, per a mi tots els altres mons son pitjors, cosa que fa que parlar de qualsevol mon en el qual Jo no hi sigui es una perdúa de temps, ja que no hi podré interactuar amb aquest, per tant no em serveix per res. Aquest mon en el que vivim pot estar ple de guerres i problemes però com es el mon en el qual Jo soc, l'únic en el qual la meva consciéncia existeix, es transforma en el millor mon que pot existir. Independentment d'això, aquesta actitud egòlatra (com molt bé va dir el meu amic Carlos a classe) crec que es necesaria ja que dir que hi ha un altre mon millor que el mon en el que existeixes tu, es igual que dir que per a tu mateix el mon seria millor si tu no hi fossis. Per tant estaries dient que tu fas que el mon sigui pitjor. Jo personalment prefereixo pensar que gràcies a mi aquest es el millor mon i no al reves, per això la meva resposta es que Aquest mon es el millor que existeix i pot existir.
La meva resposta es SI, sense cap tipus de dubte. Aquest es en el qual Jo visc, per tant, per a mi tots els altres mons son pitjors, cosa que fa que parlar de qualsevol mon en el qual Jo no hi sigui es una perdúa de temps, ja que no hi podré interactuar amb aquest, per tant no em serveix per res. Aquest mon en el que vivim pot estar ple de guerres i problemes però com es el mon en el qual Jo soc, l'únic en el qual la meva consciéncia existeix, es transforma en el millor mon que pot existir. Independentment d'això, aquesta actitud egòlatra (com molt bé va dir el meu amic Carlos a classe) crec que es necesaria ja que dir que hi ha un altre mon millor que el mon en el que existeixes tu, es igual que dir que per a tu mateix el mon seria millor si tu no hi fossis. Per tant estaries dient que tu fas que el mon sigui pitjor. Jo personalment prefereixo pensar que gràcies a mi aquest es el millor mon i no al reves, per això la meva resposta es que Aquest mon es el millor que existeix i pot existir.
Activitat 15
René Descartes: Meditacions I-IV
View more presentations from Enric Gil Garcia
Treball realitzat per un colaborador comú a tots els blogs de Batxillerat:
Enric Gil
Activitat 14
El temps va ser creat amb el món
Titol:
No hi ha un "abans"
Idees principals:
Déu va crear el temps quan va crear el món. No podem plantejar-nos que feia Déu abans de crear l’univers perquè no existia aquest abans, ja que el temps va ser creat conjuntament amb l’univers.
Anàlisi del text:
Aquest fragment apareix al llibre “Confessions”, el seu autor Sant Agustí afirma que Déu crea el temps del no-res quan va crear el món. El text va dirigit a tots aquells pelegrins que es pregunten que feia Déu abans de crear el món, Sant Agustí per aclarir aquests dubtes quan va explicar que Déu va crear el temps quan va crear l’univers.
Comparació:
Podem comparar la teoria de St. Agustí amb la de St. Tomàs ja que els dos defensaven l’existència de Déu. Encara que aquest Déu s'assembla al ésser de Parmenides, aquest negava que del no-res pogués existir res.
Titol:
No hi ha un "abans"
Idees principals:
Déu va crear el temps quan va crear el món. No podem plantejar-nos que feia Déu abans de crear l’univers perquè no existia aquest abans, ja que el temps va ser creat conjuntament amb l’univers.
Anàlisi del text:
Aquest fragment apareix al llibre “Confessions”, el seu autor Sant Agustí afirma que Déu crea el temps del no-res quan va crear el món. El text va dirigit a tots aquells pelegrins que es pregunten que feia Déu abans de crear el món, Sant Agustí per aclarir aquests dubtes quan va explicar que Déu va crear el temps quan va crear l’univers.
Comparació:
Podem comparar la teoria de St. Agustí amb la de St. Tomàs ja que els dos defensaven l’existència de Déu. Encara que aquest Déu s'assembla al ésser de Parmenides, aquest negava que del no-res pogués existir res.
Activitat 13
Epicur Carta a Meneceu
En la Carta a Meneceu, Epicur ens diu que per arribar a la felicitat abans s'ha d'arribar a la saviesa, tant si ets jove com vell. No pots pensar que ets massa jove o vell per ser feliç. Epicur ens presenta una serie de principis que ell creu necessaris per a la bona vida. Cal saber que els éssers divins son perdurables i feliços, pero per Epicur les opinions que la gent te d'aquests éssers son errònies ja que no son els responsables de l'atzar ni dels miracles ni de les desgracies.
Un altre principi resideix al tema de la mort. Ja que quan nosaltres som, la mort no hi és, i quan hi és la mort nosaltres ja no. Aixó es resumeix en que si pensem en la mort, es condemnar-se a si mateix a patir fins que aquesta arribi, i per tant porta a una vida infeliç. Aixó ho exemplifica tot dient que no es del temps més llarg del que es treu fruit, sinó del mes agradable. Epicur creu que, la vida és per aprofitar-la, gaudir-la, de principi a fi. Diu que l'ésser humà realitza totes les seves accions per evitar el patiment i assolir el plaer, però a vegades rebutgem alguns plaers i escollim el dolor ja que mitjançant aquest patiment es poden assolir plaers superiors. Tot plaer és un bé, però no tots s'han d'escollir, tot dolor és un mal, però no pas tots s'han d'evitar. Nosaltres estem convençuts de que de l'abundància es gaudeix mes, però tot es a mesura d'un mateix ja que l'aliment mes senzill satisfà la fam igual que un àpat exquisit. Epicur també critica la ignorància de la gent i la intolerància vers la seva teoria de la felicitat ja que ells (epicuris) no busquen el plaer superficial sinó el no sentir dolor al cos ni trasbals a l'anima. Aquest plaer s'assoleix mitjançant el seny (origen de totes les altres virtuts) ja que no es possible viure amb seny, bellesa i justícia i ser infeliç. El fet de viure feliç va lligat amb el coneixement de les virtuts. El destí es implacable però la nostra voluntat es lliure de viure segons el seny i les virtuts. El savi creu que es millor conèixer però ser infeliç que ignorar i ser feliç. Epicur escriu aquesta carta amb un motiu: Fer que Meneceu reflexioni i que no es preocupi per si patirà torbació ja que arribarà a tenir quelcom que no tothom te, la Felicitat.
Activitat 12
La virtut
Titol:
En el terme mitjà es troba la virtut
Idees Principals:
Aquest text tracta del terme mitjà entre el defecte i l’excés. La virtut es quelcom que es troba en el punt intermedi entre el vici per defecte i el vici per excés. L'autor afirma que el terme mitja varia segons la persona.
Anàlisi:
El text tracta principalment del terme mitjà i la virtut. Per començar, afirma l’existència del terme mitjà, de l’excés i del defecte en una mateixa cosa. Aristòtil afirma que la perfecció tendeix al terme mitjà perquè és on es troba la quantitat ideal de cada cosa. Uns exemples són:
Vici (per defecte) -------------> Virtud <------------- Vici (per excés)
Covardia -----------------------> Valor <------------- Temeritat
Odi ----------------------------> Amistat <------------- Adulació
Inestabilitat ----------------> Temprança <---------- Llibertinatge
Avaricia ---------------------> Generositat <--------- Prodigalitat
Titol:
En el terme mitjà es troba la virtut
Idees Principals:
Aquest text tracta del terme mitjà entre el defecte i l’excés. La virtut es quelcom que es troba en el punt intermedi entre el vici per defecte i el vici per excés. L'autor afirma que el terme mitja varia segons la persona.
Anàlisi:
El text tracta principalment del terme mitjà i la virtut. Per començar, afirma l’existència del terme mitjà, de l’excés i del defecte en una mateixa cosa. Aristòtil afirma que la perfecció tendeix al terme mitjà perquè és on es troba la quantitat ideal de cada cosa. Uns exemples són:
Vici (per defecte) -------------> Virtud <------------- Vici (per excés)
Covardia -----------------------> Valor <------------- Temeritat
Odi ----------------------------> Amistat <------------- Adulació
Inestabilitat ----------------> Temprança <---------- Llibertinatge
Avaricia ---------------------> Generositat <--------- Prodigalitat
Activitat 11
El moviment i la deducció del primer motor immòbil
Titol:
El P.M.I empeny les tortugues
Idees principals:
L'autor afirma que tot allò que està en moviment és mogut per una força externa. Nega l’existència d’una cadena infinita de motors i llavors dedueix que hi ha un primer motor immòbil. Un exemple seria com si jo mogués una pedra amb un bastó, el moviment l'inicío jo pero jo mateix no em moc.
Analisi:
Aristótil arriba a la conclusió de que tot esta mogut per quelcom. Com que aquest quelcom esta mogut per un altre, si seguim la sèrie arribem al infinit, pertant Aristótil proposa un primer motor inmovil el qual seria un Deu deista que empeny totes les coses.
Pero amb aquesta teoria podriem dir que nosaltres mateixos estem determinats, que no tenim cap tipus de lliure albir i que totes les nostres accions estan regides per el P.M.I.
Comparació:
Tant Anaxàgores com Aristòtil defensen l’existència d’una espècie de Déu, l’un l’expressa mitjançant el nôus,que ajuda a barrejar les homeomeries.
Zenó negava la possibilitat de moviment, firma que per moure’s d’un punt A a un punt B, hem de passar per infinits punts, i per tant, vol dir que no ens podem moure, en canvi Aristótil diu que si pero sempre per causa d'un agent extern.
Titol:
El P.M.I empeny les tortugues
Idees principals:
L'autor afirma que tot allò que està en moviment és mogut per una força externa. Nega l’existència d’una cadena infinita de motors i llavors dedueix que hi ha un primer motor immòbil. Un exemple seria com si jo mogués una pedra amb un bastó, el moviment l'inicío jo pero jo mateix no em moc.
Analisi:
Aristótil arriba a la conclusió de que tot esta mogut per quelcom. Com que aquest quelcom esta mogut per un altre, si seguim la sèrie arribem al infinit, pertant Aristótil proposa un primer motor inmovil el qual seria un Deu deista que empeny totes les coses.
Pero amb aquesta teoria podriem dir que nosaltres mateixos estem determinats, que no tenim cap tipus de lliure albir i que totes les nostres accions estan regides per el P.M.I.
Comparació:
Tant Anaxàgores com Aristòtil defensen l’existència d’una espècie de Déu, l’un l’expressa mitjançant el nôus,que ajuda a barrejar les homeomeries.
Zenó negava la possibilitat de moviment, firma que per moure’s d’un punt A a un punt B, hem de passar per infinits punts, i per tant, vol dir que no ens podem moure, en canvi Aristótil diu que si pero sempre per causa d'un agent extern.
Activitat 10
Text Nº14 d’Aristòtil
Titol:
Sempre acte millor que potència
Idees principals:
L’acte és més important que la potència, ja que es la possibilitat feta realitat i per tant la potencia és la possibilitat. La potencia pot ser o un o l'altre no pot ser totes dues posibilitats. Una altre diferencia entre l'acte i la potencia es que l'acte es el bé.
Comentari de text:
Aquest text pertany al llibre de la Metafísica. En aquest text apareixen dos conceptes que sorgeixen com allò que no canvia en el canvi i són l’acte i la potencia. Per tant l’acte es anterior i superior a la potencia ja que pressuposa la realitat. L’acte dels contraris no pot existir a la vegada, ja que no pots estar malalt (en acte) o sà (en acte). En canvi si que existeixen els contraris en potència ja que pots estar malalt (en potència) i sà (en potencia).
Comparació:
Aquest text es pot comparar amb la visió idealista de Plató, ja que afirma que del no res no pot sortir res, però Aristòtil defensa que la potència és l’ésser que no és però pot arribar a ser.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)