Activitat 16

Es aquest el millor mon posible?

La meva resposta es SI, sense cap tipus de dubte. Aquest es en el qual Jo visc, per tant, per a mi tots els altres mons son pitjors, cosa que fa que parlar de qualsevol mon en el qual Jo no hi sigui es una perdúa de temps, ja que no hi podré interactuar amb aquest, per tant no em serveix per res. Aquest mon en el que vivim pot estar ple de guerres i problemes però com es el mon en el qual Jo soc, l'únic en el qual la meva consciéncia existeix, es transforma en el millor mon que pot existir. Independentment d'això, aquesta actitud egòlatra (com molt bé va dir el meu amic Carlos a classe) crec que es necesaria ja que dir que hi ha un altre mon millor que el mon en el que existeixes tu, es igual que dir que per a tu mateix el mon seria millor si tu no hi fossis. Per tant estaries dient que tu fas que el mon sigui pitjor. Jo personalment prefereixo pensar que gràcies a mi aquest es el millor mon i no al reves, per això la meva resposta es que Aquest mon es el millor que existeix i pot existir.

Activitat 15

René Descartes: Meditacions I-IV

View more presentations from Enric Gil Garcia

Treball realitzat per un colaborador comú a tots els blogs de Batxillerat:
Enric Gil

Activitat 14

El temps va ser creat amb el món

Titol:

No hi ha un "abans"

Idees principals:

Déu va crear el temps quan va crear el món. No podem plantejar-nos que feia Déu abans de crear l’univers perquè no existia aquest abans, ja que el temps va ser creat conjuntament amb l’univers.

Anàlisi del text:

Aquest fragment apareix al llibre “Confessions”, el seu autor Sant Agustí afirma que Déu crea el temps del no-res quan va crear el món. El text va dirigit a tots aquells pelegrins que es pregunten que feia Déu abans de crear el món, Sant Agustí per aclarir aquests dubtes quan va explicar que Déu va crear el temps quan va crear l’univers.

Comparació:

Podem comparar la teoria de St. Agustí amb la de St. Tomàs ja que els dos defensaven l’existència de Déu. Encara que aquest Déu s'assembla al ésser de Parmenides, aquest negava que del no-res pogués existir res.

Activitat 13

Epicur Carta a Meneceu

En la Carta a Meneceu, Epicur ens diu que per arribar a la felicitat abans s'ha d'arribar a la saviesa, tant si ets jove com vell. No pots pensar que ets massa jove o vell per ser feliç. Epicur ens presenta una serie de principis que ell creu necessaris per a la bona vida. Cal saber que els éssers divins son perdurables i feliços, pero per Epicur les opinions que la gent te d'aquests éssers son errònies ja que no son els responsables de l'atzar ni dels miracles ni de les desgracies.
Un altre principi resideix al tema de la mort. Ja que quan nosaltres som, la mort no hi és, i quan hi és la mort nosaltres ja no. Aixó es resumeix en que si pensem en la mort, es condemnar-se a si mateix a patir fins que aquesta arribi, i per tant porta a una vida infeliç. Aixó ho exemplifica tot dient que no es del temps més llarg del que es treu fruit, sinó del mes agradable. Epicur creu que, la vida és per aprofitar-la, gaudir-la, de principi a fi. Diu que l'ésser humà realitza totes les seves accions per evitar el patiment i assolir el plaer, però a vegades rebutgem alguns plaers i escollim el dolor ja que mitjançant aquest patiment es poden assolir plaers superiors. Tot plaer és un bé, però no tots s'han d'escollir, tot dolor és un mal, però no pas tots s'han d'evitar. Nosaltres estem convençuts de que de l'abundància es gaudeix mes, però tot es a mesura d'un mateix ja que l'aliment mes senzill satisfà la fam igual que un àpat exquisit. Epicur també critica la ignorància de la gent i la intolerància vers la seva teoria de la felicitat ja que ells (epicuris) no busquen el plaer superficial sinó el no sentir dolor al cos ni trasbals a l'anima. Aquest plaer s'assoleix mitjançant el seny (origen de totes les altres virtuts) ja que no es possible viure amb seny, bellesa i justícia i ser infeliç. El fet de viure feliç va lligat amb el coneixement de les virtuts. El destí es implacable però la nostra voluntat es lliure de viure segons el seny i les virtuts. El savi creu que es millor conèixer però ser infeliç que ignorar i ser feliç. Epicur escriu aquesta carta amb un motiu: Fer que Meneceu reflexioni i que no es preocupi per si patirà torbació ja que arribarà a tenir quelcom que no tothom te, la Felicitat.

Activitat 12

La virtut

Titol:

En el terme mitjà es troba la virtut

Idees Principals:

Aquest text tracta del terme mitjà entre el defecte i l’excés. La virtut es quelcom que es troba en el punt intermedi entre el vici per defecte i el vici per excés. L'autor afirma que el terme mitja varia segons la persona.

Anàlisi:

El text tracta principalment del terme mitjà i la virtut. Per començar, afirma l’existència del terme mitjà, de l’excés i del defecte en una mateixa cosa. Aristòtil afirma que la perfecció tendeix al terme mitjà perquè és on es troba la quantitat ideal de cada cosa. Uns exemples són:

Vici (per defecte) -------------> Virtud <------------- Vici (per excés)

Covardia -----------------------> Valor <------------- Temeritat
Odi ----------------------------> Amistat <------------- Adulació
Inestabilitat ----------------> Temprança <---------- Llibertinatge
Avaricia ---------------------> Generositat <--------- Prodigalitat

Activitat 11

El moviment i la deducció del primer motor immòbil

Titol:

El P.M.I empeny les tortugues

Idees principals:

L'autor afirma que tot allò que està en moviment és mogut per una força externa. Nega l’existència d’una cadena infinita de motors i llavors dedueix que hi ha un primer motor immòbil. Un exemple seria com si jo mogués una pedra amb un bastó, el moviment l'inicío jo pero jo mateix no em moc.

Analisi:

Aristótil arriba a la conclusió de que tot esta mogut per quelcom. Com que aquest quelcom esta mogut per un altre, si seguim la sèrie arribem al infinit, pertant Aristótil proposa un primer motor inmovil el qual seria un Deu deista que empeny totes les coses.
Pero amb aquesta teoria podriem dir que nosaltres mateixos estem determinats, que no tenim cap tipus de lliure albir i que totes les nostres accions estan regides per el P.M.I.

Comparació:

Tant Anaxàgores com Aristòtil defensen l’existència d’una espècie de Déu, l’un l’expressa mitjançant el nôus,que ajuda a barrejar les homeomeries.
Zenó negava la possibilitat de moviment, firma que per moure’s d’un punt A a un punt B, hem de passar per infinits punts, i per tant, vol dir que no ens podem moure, en canvi Aristótil diu que si pero sempre per causa d'un agent extern.

Activitat 10

Text Nº14 d’Aristòtil

Titol:

Sempre acte millor que potència

Idees principals:

L’acte és més important que la potència, ja que es la possibilitat feta realitat i per tant la potencia és la possibilitat. La potencia pot ser o un o l'altre no pot ser totes dues posibilitats. Una altre diferencia entre l'acte i la potencia es que l'acte es el bé.

Comentari de text:

Aquest text pertany al llibre de la Metafísica. En aquest text apareixen dos conceptes que sorgeixen com allò que no canvia en el canvi i són l’acte i la potencia. Per tant l’acte es anterior i superior a la potencia ja que pressuposa la realitat. L’acte dels contraris no pot existir a la vegada, ja que no pots estar malalt (en acte) o sà (en acte). En canvi si que existeixen els contraris en potència ja que pots estar malalt (en potència) i sà (en potencia).

Comparació:

Aquest text es pot comparar amb la visió idealista de Plató, ja que afirma que del no res no pot sortir res, però Aristòtil defensa que la potència és l’ésser que no és però pot arribar a ser.