Activitat 9

7. El Demiürg com a causa ordenadora del món: Timeu, 28a i ss.

"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest  odel, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (...) Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que aquest món sigui la imatge d'algun altre món." 

Titol: Acció Reacció

Analisi:

Tot el que ha nascut, existeix per un motiu. Totes les coses son creades a imatge i semblança de quelcom perfecte. Sempre que el Creador realitzi una obra fixant-se en una idea perfecta, aquesta obra serà bella, ja que el Demiürg intenta reflectir les seves qualitats i propietats. Peró si el Demiürg realitzés una obra fixant-se en quelcom que hagués nascut, allò no seria bell ja que esta fet a imatge i semblança de quelcom imperfecte. El mon es bell, i es evident que el Demiürg ha fet servir un model etern i perfecte. Si el mon es la mes bella de les coses nascudes, realitzat a partir d'un desig basat en reflexions sobre un mon perfecte i que es idèntic a aquest, el nostre mon serà el model perfecte d'algun altre mon.

Activitat 8

5. La naturalesa de les idees: Fedó, 78.

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres
preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic
estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,
cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O
constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si
mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic
estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."

Titol: Les dues realitats

Plató pregunta com es la realitat, si canvia o si es inmutable. Pero resulta que hi han dues realitats, un invisible i una altre que es pot percebre. Aquesta que es pot apreciar esta sotmesa al canvi i regit per cadascú de nosaltres. I aquella realitat que es invisible es presenta de manera unica i no admet cap canvi. Per exemple pel que fa a la Bellesa, tots tenim una idea de bellesa diferent pero el terme Bellesa propiament dit es el mateix per a tothom, quelcom que no canvia, que es necesari i inmutable.

Plato agafa les teories de filosofs anteriors, concretamen Heraclit i Parmenides, i les amplia tot dient que hi ha dos mons, el mon sensible (de les idees) en el qual tot esta sotmés a canvi i el mon Intel·ligible on les idees son inmutables.

Activitat 7

El mite de la Caverna recitada per Loquendo:

P.D - Cortesia de la pàgina web: http://www.webdianoia.com/platon/textos/platon_caverna.htm

Activitat 6

La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates, 21 b-e.

Idees principals: Sòcrates afirma que no sap res, que no és un savi i vol saber perquè es diu que ell és el més savi de tots. Descobreix que ell és més savi que aquelles persones que es consideren savies ja que ell sap les seves propies limitacions.

Titol: Només se que no se rés

Anàlisi: En aquest text es demostra que Socrates si era el home mes savi ja que coneixia les seves limitacions i d'aquesta manera sempre podria millorar. Per demostrar-ho, Socrates utilitza la Ironia (mantenir un aparent ignorància sobre un tema) per fer veure que els que s'anomenen savis en realitat ells son els ignorants. Sòcrates defensa el diàleg, que el podem diferenciar al text quan parla amb els subjectes amb qui vol experimentar.

Activitat 5

Discurs Sofista:

El moderador del blog ha borrat aquesta entrada per incompliment de les condicions de ús del mateix.

Activitat 4

 Comparació Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit

Empèdocles: Aques presocratic defensava la teoria de la existencia d'una especie de esfera on hi habien els quatre elements (Foc, Terra, Aire i Aigua) y que aquet conjunt era l'Arkhé i de la unió d'aquests elements sortia la vida.

Anaxàgores: Aquest filósof defensaba una idea "semblant" a Empédocles ja que tots dos diuen que la vida sorgeix mitjançant una serie de unions i separacions de certs elements. En el cas d'Ánaxagores, defensa l'existencia de homeomeries que son una especie de "llavors" que amb l'unió de moltes crea vida, tots els cosos tenen homeomeries de tots els essers, pero el que dona forma al cos es la homeomeria predominant.

Démocrit: Aquest atomista que va continuar amb la teoria del seu mestre (Leucip), defensa que el esser esta format per atoms, particules invisibles que son indibisibles i que es mouen de manera mecanica al espai, es mouen perque es tenen que moure.

Activitat 3

Comentari del text de Parmènides

Idees Principals: Parmènides parla sobre el seu esser perfecte que es y no pot deixar de ser y que es d'aquesta forma y no d'una altra. Aquest esser no està sotmés a la llei del canvi d'Heraclit (Parmènides la rebutja). No pot existir el no-esser ja que no pot ser pensat y res no pot sortir d'aquest.

Titol: Del no-esser surt no-res

Analisi: L’ésser és i el no ésser no és. Parmènides deixa molt clar que l'esser es etern inmutable, inmortal... ja que no ha nascut no pot haber sortit del no-res ja que del no-esser no pot sorgir res. Nega completament la teoria del canvi tot dient que el ésser no ha nascut ni morira ja que es perfecte, tampoc pot superar els seus limits ja que no hi ha res mes.