5. La naturalesa de les idees: Fedó, 78.
"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres
preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic
estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,
cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O
constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si
mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic
estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."
Titol: Les dues realitats
Plató pregunta com es la realitat, si canvia o si es inmutable. Pero resulta que hi han dues realitats, un invisible i una altre que es pot percebre. Aquesta que es pot apreciar esta sotmesa al canvi i regit per cadascú de nosaltres. I aquella realitat que es invisible es presenta de manera unica i no admet cap canvi. Per exemple pel que fa a la Bellesa, tots tenim una idea de bellesa diferent pero el terme Bellesa propiament dit es el mateix per a tothom, quelcom que no canvia, que es necesari i inmutable.
Plato agafa les teories de filosofs anteriors, concretamen Heraclit i Parmenides, i les amplia tot dient que hi ha dos mons, el mon sensible (de les idees) en el qual tot esta sotmés a canvi i el mon Intel·ligible on les idees son inmutables.
No hay comentarios:
Publicar un comentario