Filooo
View more presentations from Ikkaku.
sábado, 29 de mayo de 2010
Activitat 27
Pág 197 Doc.5
Càlcul dels plaers i els dolors
Idees Principals:
Epicur afirma que aconseguim la felicitat triant entre els plaers i els dolors. També defensa que el plaer és la base de la nostre felicitat. Pero diu que no sempre s'ha d'escollir el plaer davant el dolor ja que potser aquest plaer es momentani i provoca un dolor posterior mes gran com per exemple posar-se a veure la televisió en contes de estudiar per al examen de Filosofía, veure la televisio potser et proporciona plaer momentani per després quan suspens el exámen et provoca mes tristesa i dolor i llavors no compensa. Pero hi ha avegades que un dolor et pot provocar un gran plaer a posteriori, com per exemple estudiar et servira per tenir una feina i fer calés (els diners no donen la felicitat pero ajuden).
Titol: El plaer de no tenir dolor
Comentari de text:
En aquest text Epicur defensa l’hedonisme o el que és el mateix l’epicureisme, és una teoria filosòfica que argumenta que hem de saber triar entre els plaers, que son la éssencia de la felicitat, i el dolor.
Segons Epicur, la vida feliç es basa es una gestió intel·ligent i sàvia dels plaers. Per aconseguir aquesta “salut de l’ànima” cal el “seny” , una capacitat de saber calcular com fer-se amb la felicitat.
Càlcul dels plaers i els dolors
Idees Principals:
Epicur afirma que aconseguim la felicitat triant entre els plaers i els dolors. També defensa que el plaer és la base de la nostre felicitat. Pero diu que no sempre s'ha d'escollir el plaer davant el dolor ja que potser aquest plaer es momentani i provoca un dolor posterior mes gran com per exemple posar-se a veure la televisió en contes de estudiar per al examen de Filosofía, veure la televisio potser et proporciona plaer momentani per després quan suspens el exámen et provoca mes tristesa i dolor i llavors no compensa. Pero hi ha avegades que un dolor et pot provocar un gran plaer a posteriori, com per exemple estudiar et servira per tenir una feina i fer calés (els diners no donen la felicitat pero ajuden).
Titol: El plaer de no tenir dolor
Comentari de text:
En aquest text Epicur defensa l’hedonisme o el que és el mateix l’epicureisme, és una teoria filosòfica que argumenta que hem de saber triar entre els plaers, que son la éssencia de la felicitat, i el dolor.
Segons Epicur, la vida feliç es basa es una gestió intel·ligent i sàvia dels plaers. Per aconseguir aquesta “salut de l’ànima” cal el “seny” , una capacitat de saber calcular com fer-se amb la felicitat.
Activitat 26
Definicions:
- Virtut : S'entèn per excelència, capacitat de sobresortir, fet que dóna un cert poder virtuós.
- Intelectualisme moral:Teoria filosòfica defensada per Sòcrates, ningú fa el mal expressament. Qui coneix la virtut actua segons ella, qui obra malament ho fa per ignorància.
- Hedonisme: Teoria representada per Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.
- Eudemonisme: Identifica el bé moral amb la felicitat, capacitat d'autorealitzar-se.
- Felicitat: Consisteix en desenvolupar l'activitat intel·lectual.
- Virtut moral (Aristòtil): Terme mitjà entre dos extrems, l'un per excès ,l'altre per defecte.
- Apatia: Pau interior, impertobabilitat segons els estoics.
- Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de l'altre segons l'utilitarisme.
- Utilitarisme: Teoria que té com a princip ètic fonamental arribar al major nombre de felicitat pel major número de persones.
- Aritmètica dels plaers:El plaer es pot mesurar i tots són igual en qualitat (Bentham)
- Ètica deontològica:Kant diu que la moral s'ha de basar en un deure i no en una finalitat.
- Imperatiu hipotètic:Ordres que obliguen només a les persones que volen aconseguir un fi.
- Imperatiu categòric:Ordres que obliguen de frma universal i incondicional.
- Dignitat humana: Els éssers humans som autònoms i hem de ser tractats com un fi, no com un mitjà.
- Intuicionisme dels valors: Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional, que els capta a priori.
- Virtut : S'entèn per excelència, capacitat de sobresortir, fet que dóna un cert poder virtuós.
- Intelectualisme moral:Teoria filosòfica defensada per Sòcrates, ningú fa el mal expressament. Qui coneix la virtut actua segons ella, qui obra malament ho fa per ignorància.
- Hedonisme: Teoria representada per Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.
- Eudemonisme: Identifica el bé moral amb la felicitat, capacitat d'autorealitzar-se.
- Felicitat: Consisteix en desenvolupar l'activitat intel·lectual.
- Virtut moral (Aristòtil): Terme mitjà entre dos extrems, l'un per excès ,l'altre per defecte.
- Apatia: Pau interior, impertobabilitat segons els estoics.
- Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de l'altre segons l'utilitarisme.
- Utilitarisme: Teoria que té com a princip ètic fonamental arribar al major nombre de felicitat pel major número de persones.
- Aritmètica dels plaers:El plaer es pot mesurar i tots són igual en qualitat (Bentham)
- Ètica deontològica:Kant diu que la moral s'ha de basar en un deure i no en una finalitat.
- Imperatiu hipotètic:Ordres que obliguen només a les persones que volen aconseguir un fi.
- Imperatiu categòric:Ordres que obliguen de frma universal i incondicional.
- Dignitat humana: Els éssers humans som autònoms i hem de ser tractats com un fi, no com un mitjà.
- Intuicionisme dels valors: Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional, que els capta a priori.
Activitat 25
Preguntes sobre Jean-Paul Sartre
A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme.
Quina concepció de la llibertat defensa?
Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.
On va estudiar?
En l’École Normale Supérieure de França.
Nom de la seva companya.
Simone de Beauvoir
Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
La fenomenologia de Husserl.
Què significa que l’existència és contingent?
Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti, sino per sort i atzar.
Títol de la seva primera novel·la important.
La nàusea.
L’existència té sentit?
Sartre desde el seu afer pernsa que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.
Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
Què és la metafísica?
Títol de la seva revista.
Les Tempes Modernes.
Quina és la seva posició sobre Déu?
Desde el seu punt de vista deia que Déu no existia, ja que si Déu existia l’home no era lliure i per tant si l’home es lliure Déu no existeix.
Què significa l’infern són els altres?
Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres, que ens observen.
Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.
Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
1964, el rebutja per que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.
Per què va ser un inspirador de la revolta del 68.
Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.
Títol del diari extremista que va dirigir.
La cause du peuple.
Què significa revolució perpètua?
Significa que has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.
Què opina sobre el terrorisme?
Que és la bomba atòmica dels pobres.
Què significa que pensava contra ell mateix?
Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.
Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic, ja que la gent el seguia.
poc de lo fàcil que es aconseguir-lo.
A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme.
Quina concepció de la llibertat defensa?
Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.
On va estudiar?
En l’École Normale Supérieure de França.
Nom de la seva companya.
Simone de Beauvoir
Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
La fenomenologia de Husserl.
Què significa que l’existència és contingent?
Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti, sino per sort i atzar.
Títol de la seva primera novel·la important.
La nàusea.
L’existència té sentit?
Sartre desde el seu afer pernsa que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.
Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
Què és la metafísica?
Títol de la seva revista.
Les Tempes Modernes.
Quina és la seva posició sobre Déu?
Desde el seu punt de vista deia que Déu no existia, ja que si Déu existia l’home no era lliure i per tant si l’home es lliure Déu no existeix.
Què significa l’infern són els altres?
Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres, que ens observen.
Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.
Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
1964, el rebutja per que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.
Per què va ser un inspirador de la revolta del 68.
Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.
Títol del diari extremista que va dirigir.
La cause du peuple.
Què significa revolució perpètua?
Significa que has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.
Què opina sobre el terrorisme?
Que és la bomba atòmica dels pobres.
Què significa que pensava contra ell mateix?
Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.
Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic, ja que la gent el seguia.
poc de lo fàcil que es aconseguir-lo.
Activitat 24
Definicions:
Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Amoral: no tenir sentit moral, no distingir entre el bé i el mal.
Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.
Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.
Llibertat externa: manca de coacció externa.
Llibertat interna: manca de coacció interna.
Condicionament: absència de llibertat absoluta i total conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.
Raó Universal: llei que regeix l'universa que implical'exiatència del destí.
Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, és a dir, que Déu ha determinat tot des l principi per tant, no hi ha marge per a la llibertat.
Monisme Fisicalista: redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.
Principi de causalitat: principi del determinisme físic, tota causa segueix un efecte i tot efecte una causa.
Determinisme genètic: causes en les nostres actuacions que venen en la dotació genètica de cadascú de nosaltres.
Vulició: acte de la voluntat.
Indeterminisme: defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.
Existencialisme: teoria filosòfica que defensa que l'existència és anterior a l'essència.
Autonomia moral: jo em dono la llei moral a mí mateix.
Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivel convencional: fem allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.
Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Ètica de l'atenció o de la cura: té en compte el treball dels altres .
Principi de responsabilitat : hem de respectar el nostre entorn per deixar el món el menys pitjor del que l'hem trobat.
Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Amoral: no tenir sentit moral, no distingir entre el bé i el mal.
Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.
Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.
Llibertat externa: manca de coacció externa.
Llibertat interna: manca de coacció interna.
Condicionament: absència de llibertat absoluta i total conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.
Raó Universal: llei que regeix l'universa que implical'exiatència del destí.
Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, és a dir, que Déu ha determinat tot des l principi per tant, no hi ha marge per a la llibertat.
Monisme Fisicalista: redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.
Principi de causalitat: principi del determinisme físic, tota causa segueix un efecte i tot efecte una causa.
Determinisme genètic: causes en les nostres actuacions que venen en la dotació genètica de cadascú de nosaltres.
Vulició: acte de la voluntat.
Indeterminisme: defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.
Existencialisme: teoria filosòfica que defensa que l'existència és anterior a l'essència.
Autonomia moral: jo em dono la llei moral a mí mateix.
Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivel convencional: fem allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.
Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Ètica de l'atenció o de la cura: té en compte el treball dels altres .
Principi de responsabilitat : hem de respectar el nostre entorn per deixar el món el menys pitjor del que l'hem trobat.
Activitat 23
Pag. 189 Un dilema hipotètic
Després de llegir atentament aquest text, cal iniciar el debat (en petits grups o en tota la classe). És important assegurar-te bé d’haver comprès la situació de cadascun dels personatges. Les preguntes següents poden servir d’orientació per provocar, orientar o dinamitzar la participació.
- - Abans de res volia dir que la actuació del farmacéutic (amb el tema del preu) no esta malament ja que vivim en una societat consumista i estem subjectos a la Llei de l'oferta i la demanda. Ara:
• Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Si, ja que la seva dona esta molt malalta i necessita aquest medicament per poder sobreviure. L’acte de Heinz de robar el medicament per mi no es dolent, perquè es la única esperança perquè la seva dona no mori. A més Heinz abans de pensar en atacar l’establiment a anat a parlar amb el farmacèutic perquè li vengués mes barat o li deixes pagar-lo a poc a poc i ell s’ha negat, per tant l'acció de Heinz està completament justificada. A més, es la seva dona i el mon pot moure muntanyes.
• Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
Jo considero que depén del tipus de persona es aquest home, si es mes solidari o mes egoista, pero personalment jo no ho faria si no fos per amor o amistad de debó. Heinz no es responsable del que li passi a la seva dona, ja que ell no li a provocat la malaltia ni es el farmacéutic que no vol vendre la medicina, i si en el cas hipotétic en el que Heinz intenti aconseguir la medicina i no ho aconsegueix tampoc seria culpa seva.
• Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
La responsabilitat no serà la mateixa, ja que no l’estima i tot dependria del tipus de persona que es, i no seria responsable del que li pases a la dona si ell no decideix ajudarla.
• Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Jo considero que no hauria de robar-lo, en tot cas hauria de queixar-se, reclamar que baixessin el preu o altres coses per tant d’ajudar al malalt, però crec que no hauria de arribar al punt de robar el medicament.
• La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Dépen de la persona que hagis de salvar, personalment nómes arribaria a aquest punt de fer quelcom per ajudar nómes per la meva familia, i estimats molt propers. Es a dir, ho faria per la meva mare pero no per un conegut.
• El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
Jo personalment crec que el Fi justifica els Mitjans, avegadas s'ha de trencar les lleis per evitar una injusticia i en aquest cas particular el Fi (salvar la vida a la seva esposa) justifica claramente el Mitjà (robar el medicament).
Després de llegir atentament aquest text, cal iniciar el debat (en petits grups o en tota la classe). És important assegurar-te bé d’haver comprès la situació de cadascun dels personatges. Les preguntes següents poden servir d’orientació per provocar, orientar o dinamitzar la participació.
- - Abans de res volia dir que la actuació del farmacéutic (amb el tema del preu) no esta malament ja que vivim en una societat consumista i estem subjectos a la Llei de l'oferta i la demanda. Ara:
• Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Si, ja que la seva dona esta molt malalta i necessita aquest medicament per poder sobreviure. L’acte de Heinz de robar el medicament per mi no es dolent, perquè es la única esperança perquè la seva dona no mori. A més Heinz abans de pensar en atacar l’establiment a anat a parlar amb el farmacèutic perquè li vengués mes barat o li deixes pagar-lo a poc a poc i ell s’ha negat, per tant l'acció de Heinz està completament justificada. A més, es la seva dona i el mon pot moure muntanyes.
• Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
Jo considero que depén del tipus de persona es aquest home, si es mes solidari o mes egoista, pero personalment jo no ho faria si no fos per amor o amistad de debó. Heinz no es responsable del que li passi a la seva dona, ja que ell no li a provocat la malaltia ni es el farmacéutic que no vol vendre la medicina, i si en el cas hipotétic en el que Heinz intenti aconseguir la medicina i no ho aconsegueix tampoc seria culpa seva.
• Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
La responsabilitat no serà la mateixa, ja que no l’estima i tot dependria del tipus de persona que es, i no seria responsable del que li pases a la dona si ell no decideix ajudarla.
• Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Jo considero que no hauria de robar-lo, en tot cas hauria de queixar-se, reclamar que baixessin el preu o altres coses per tant d’ajudar al malalt, però crec que no hauria de arribar al punt de robar el medicament.
• La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Dépen de la persona que hagis de salvar, personalment nómes arribaria a aquest punt de fer quelcom per ajudar nómes per la meva familia, i estimats molt propers. Es a dir, ho faria per la meva mare pero no per un conegut.
• El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
Jo personalment crec que el Fi justifica els Mitjans, avegadas s'ha de trencar les lleis per evitar una injusticia i en aquest cas particular el Fi (salvar la vida a la seva esposa) justifica claramente el Mitjà (robar el medicament).
Activitat 22
L’HOME, ARTÍFEX DE LA SEVA PRÒPIA VIDA. (Comentari de Text Pàg 183)
• Títol: La felicitat es atzar
• Idees principals: Seneca diu que segons el destí les aptituds i les facultats físiques ens venen donades al atzar i segons la naturalesa les hem de conservar amb habilitat i sense por i ens ve donat com alguna cosa inexorable. També l’autor comenta que hem de conservar els bens que ens proporciona la naturalesa i que per tant són el nostres propis bens com alguna prestada.
• Comentari:
Sèneca diu que ens allunyem dels luxes, ja que aquests no atreuen la felicitat, només ens creen falses ambicions. Hem de buscar el que sigui bo tant exterior com interiorment. Es podria comparar amb el determinisme cosmològic ja que aquest es basa en que l'ésser humà està determinat per el destí.El text també argumenta que l’ésser humà ha de ser capaç de superar tots els obstacles que ens posem a proba al llarg de la vida i afrontar-los amb coratge y tranquilitat.
Autor: Sèneca
• Títol: La felicitat es atzar
• Idees principals: Seneca diu que segons el destí les aptituds i les facultats físiques ens venen donades al atzar i segons la naturalesa les hem de conservar amb habilitat i sense por i ens ve donat com alguna cosa inexorable. També l’autor comenta que hem de conservar els bens que ens proporciona la naturalesa i que per tant són el nostres propis bens com alguna prestada.
• Comentari:
Sèneca diu que ens allunyem dels luxes, ja que aquests no atreuen la felicitat, només ens creen falses ambicions. Hem de buscar el que sigui bo tant exterior com interiorment. Es podria comparar amb el determinisme cosmològic ja que aquest es basa en que l'ésser humà està determinat per el destí.El text també argumenta que l’ésser humà ha de ser capaç de superar tots els obstacles que ens posem a proba al llarg de la vida i afrontar-los amb coratge y tranquilitat.
Autor: Sèneca
Activitat 21
Pàg 154 Nº2
Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l'Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.
Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu. BONA.
Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats. DOLENTA.
Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima! DOLENTA.
Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi? DOLENTA.
Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa. BONA.
Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres. BONA.
Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs. DOLENTA.
Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica. MEDIOCRE.
Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l'Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.
Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu. BONA.
Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats. DOLENTA.
Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima! DOLENTA.
Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi? DOLENTA.
Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa. BONA.
Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres. BONA.
Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs. DOLENTA.
Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica. MEDIOCRE.
Activitat 20
Pàg 154 Nº1
Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.
Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
DOLENTA.
Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
MEDIOCRE.
Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
MEDIOCRE.
Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
BONA.
Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.
Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
DOLENTA.
Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
MEDIOCRE.
Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
MEDIOCRE.
Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
BONA.
Activitat 19
Pàg 153. Nº 3
Identifica el tipus d'argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta.
-Ningú no hademostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Ad-ignorantiam. (Fal·làcia)
-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen.
Ad ignoratiam.
-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
Argument circular.
-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser vritat.
Argument ex populo. (Fal·làcia)
-No et fiïs d'en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem. (Fal·làcia)
-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Ad hominem
-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi.
Argument del pendent relliscós. (Fal·làcia)
- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta.
Post hoc, ergo propter hoc. (Fal·làcia)
Identifica el tipus d'argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta.
-Ningú no hademostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Ad-ignorantiam. (Fal·làcia)
-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen.
Ad ignoratiam.
-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
Argument circular.
-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser vritat.
Argument ex populo. (Fal·làcia)
-No et fiïs d'en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem. (Fal·làcia)
-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Ad hominem
-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi.
Argument del pendent relliscós. (Fal·làcia)
- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta.
Post hoc, ergo propter hoc. (Fal·làcia)
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)