Activitat 9

7. El Demiürg com a causa ordenadora del món: Timeu, 28a i ss.

"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest  odel, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (...) Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que aquest món sigui la imatge d'algun altre món." 

Titol: Acció Reacció

Analisi:

Tot el que ha nascut, existeix per un motiu. Totes les coses son creades a imatge i semblança de quelcom perfecte. Sempre que el Creador realitzi una obra fixant-se en una idea perfecta, aquesta obra serà bella, ja que el Demiürg intenta reflectir les seves qualitats i propietats. Peró si el Demiürg realitzés una obra fixant-se en quelcom que hagués nascut, allò no seria bell ja que esta fet a imatge i semblança de quelcom imperfecte. El mon es bell, i es evident que el Demiürg ha fet servir un model etern i perfecte. Si el mon es la mes bella de les coses nascudes, realitzat a partir d'un desig basat en reflexions sobre un mon perfecte i que es idèntic a aquest, el nostre mon serà el model perfecte d'algun altre mon.

Activitat 8

5. La naturalesa de les idees: Fedó, 78.

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres
preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic
estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,
cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O
constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si
mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic
estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."

Titol: Les dues realitats

Plató pregunta com es la realitat, si canvia o si es inmutable. Pero resulta que hi han dues realitats, un invisible i una altre que es pot percebre. Aquesta que es pot apreciar esta sotmesa al canvi i regit per cadascú de nosaltres. I aquella realitat que es invisible es presenta de manera unica i no admet cap canvi. Per exemple pel que fa a la Bellesa, tots tenim una idea de bellesa diferent pero el terme Bellesa propiament dit es el mateix per a tothom, quelcom que no canvia, que es necesari i inmutable.

Plato agafa les teories de filosofs anteriors, concretamen Heraclit i Parmenides, i les amplia tot dient que hi ha dos mons, el mon sensible (de les idees) en el qual tot esta sotmés a canvi i el mon Intel·ligible on les idees son inmutables.

Activitat 7

El mite de la Caverna recitada per Loquendo:

P.D - Cortesia de la pàgina web: http://www.webdianoia.com/platon/textos/platon_caverna.htm

Activitat 6

La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates, 21 b-e.

Idees principals: Sòcrates afirma que no sap res, que no és un savi i vol saber perquè es diu que ell és el més savi de tots. Descobreix que ell és més savi que aquelles persones que es consideren savies ja que ell sap les seves propies limitacions.

Titol: Només se que no se rés

Anàlisi: En aquest text es demostra que Socrates si era el home mes savi ja que coneixia les seves limitacions i d'aquesta manera sempre podria millorar. Per demostrar-ho, Socrates utilitza la Ironia (mantenir un aparent ignorància sobre un tema) per fer veure que els que s'anomenen savis en realitat ells son els ignorants. Sòcrates defensa el diàleg, que el podem diferenciar al text quan parla amb els subjectes amb qui vol experimentar.

Activitat 5

Discurs Sofista:

El moderador del blog ha borrat aquesta entrada per incompliment de les condicions de ús del mateix.

Activitat 4

 Comparació Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit

Empèdocles: Aques presocratic defensava la teoria de la existencia d'una especie de esfera on hi habien els quatre elements (Foc, Terra, Aire i Aigua) y que aquet conjunt era l'Arkhé i de la unió d'aquests elements sortia la vida.

Anaxàgores: Aquest filósof defensaba una idea "semblant" a Empédocles ja que tots dos diuen que la vida sorgeix mitjançant una serie de unions i separacions de certs elements. En el cas d'Ánaxagores, defensa l'existencia de homeomeries que son una especie de "llavors" que amb l'unió de moltes crea vida, tots els cosos tenen homeomeries de tots els essers, pero el que dona forma al cos es la homeomeria predominant.

Démocrit: Aquest atomista que va continuar amb la teoria del seu mestre (Leucip), defensa que el esser esta format per atoms, particules invisibles que son indibisibles i que es mouen de manera mecanica al espai, es mouen perque es tenen que moure.

Activitat 3

Comentari del text de Parmènides

Idees Principals: Parmènides parla sobre el seu esser perfecte que es y no pot deixar de ser y que es d'aquesta forma y no d'una altra. Aquest esser no està sotmés a la llei del canvi d'Heraclit (Parmènides la rebutja). No pot existir el no-esser ja que no pot ser pensat y res no pot sortir d'aquest.

Titol: Del no-esser surt no-res

Analisi: L’ésser és i el no ésser no és. Parmènides deixa molt clar que l'esser es etern inmutable, inmortal... ja que no ha nascut no pot haber sortit del no-res ja que del no-esser no pot sorgir res. Nega completament la teoria del canvi tot dient que el ésser no ha nascut ni morira ja que es perfecte, tampoc pot superar els seus limits ja que no hi ha res mes.

Activitat 2

Comparació de dos Textos (Heràclit i Parmènides)

Titol: La Guerra entre el Esser i el No-Esser

Idees Principals:

Text d'Heràclit:

La Guerra, es a dir el canvi, esta present a totes les coses i totes les coses es regeixen segons la discordia i la necessitat.

Text de Parmènides:

Quelcom que es pot dir i pensar ha de ser. El esser i el no-esser son considerats el mateix per la qual cosa el camí de totes les coses es regressiu.

Comparació:

Aixi com el canvi ha de ser i no pot deixar de ser-ho, el esser i el no-esser es com el canvi entre ho real i ho fictici. La Guerra (el canvi) es comuna pero en la ment del esser humà quan pensa no res auqest no existeix pertant no canvia.

Activitat 1

Pág. 11 Text de Anaximandre

Anaximandre argumena que l'ápeiron es l'origen i el final de tot. Que es el naixement d'una criatura i la destruccio de la mateix. Intenta explicar que tant si fas el bé o el mal tothom arriba al mateix punt segons el temps, al ápeiron. I aquest es un cicle que sempre es repeteix...

Així com Tales diu que l' arkhé es l'aiuga, un element real y tangible que es veu a simple vista. Sense aigua no hi ha vida. Axinimandre diu que l'arkhé es quelcom a partir de la qual surt l'origen i el final de totes les coses. L'àpeiron no te forma fisica pero en teoria sense ápeiron no hi ha vida ja que a l'hora de continuar el cicle es al Ápeiron on es torna a organtzar tot. 

Activitat 0

Començo un nou any, 2n de Batxillerat, y aquest blog comença una nova etapa. Tot l'equip que fa possible que pogueu llegir totes les activitats que fem a la meva classe espera que sigui una bona experiència i que n'aprenguem tots una mica sobre els filosofs mes importants de la historia i la propia filosofia.

Atentament President de TOT el Blog, Francesc Boix.

Activitat 28

Filooo

View more presentations from Ikkaku.

Activitat 27

Pág 197 Doc.5
Càlcul dels plaers i els dolors

Idees Principals:
Epicur afirma que aconseguim la felicitat triant entre els plaers i els dolors. També defensa que el plaer és la base de la nostre felicitat. Pero diu que no sempre s'ha d'escollir el plaer davant el dolor ja que potser aquest plaer es momentani i provoca un dolor posterior mes gran com per exemple posar-se a veure la televisió en contes de estudiar per al examen de Filosofía, veure la televisio potser et proporciona plaer momentani per després quan suspens el exámen et provoca mes tristesa i dolor i llavors no compensa. Pero hi ha avegades que un dolor et pot provocar un gran plaer a posteriori, com per exemple estudiar et servira per tenir una feina i fer calés (els diners no donen la felicitat pero ajuden).

Titol: El plaer de no tenir dolor

Comentari de text:
En aquest text Epicur defensa l’hedonisme o el que és el mateix l’epicureisme, és una teoria filosòfica que argumenta que hem de saber triar entre els plaers, que son la éssencia de la felicitat, i el dolor.
Segons Epicur, la vida feliç es basa es una gestió intel·ligent i sàvia dels plaers. Per aconseguir aquesta “salut de l’ànima” cal el “seny” , una capacitat de saber calcular com fer-se amb la felicitat.

Activitat 26

Definicions:

- Virtut : S'entèn per excelència, capacitat de sobresortir, fet que dóna un cert poder virtuós.

- Intelectualisme moral:Teoria filosòfica defensada per Sòcrates, ningú fa el mal expressament. Qui coneix la virtut actua segons ella, qui obra malament ho fa per ignorància.

- Hedonisme: Teoria representada per Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.

- Eudemonisme: Identifica el bé moral amb la felicitat, capacitat d'autorealitzar-se.

- Felicitat: Consisteix en desenvolupar l'activitat intel·lectual.

- Virtut moral (Aristòtil): Terme mitjà entre dos extrems, l'un per excès ,l'altre per defecte.

- Apatia: Pau interior, impertobabilitat segons els estoics.

- Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de l'altre segons l'utilitarisme.

- Utilitarisme: Teoria que té com a princip ètic fonamental arribar al major nombre de felicitat pel major número de persones.

- Aritmètica dels plaers:El plaer es pot mesurar i tots són igual en qualitat (Bentham)

- Ètica deontològica:Kant diu que la moral s'ha de basar en un deure i no en una finalitat.

- Imperatiu hipotètic:Ordres que obliguen només a les persones que volen aconseguir un fi.

- Imperatiu categòric:Ordres que obliguen de frma universal i incondicional.

- Dignitat humana: Els éssers humans som autònoms i hem de ser tractats com un fi, no com un mitjà.

- Intuicionisme dels valors: Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional, que els capta a priori.

Activitat 25

Preguntes sobre Jean-Paul Sartre

A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme.

Quina concepció de la llibertat defensa?
Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.

On va estudiar?
En l’École Normale Supérieure de França.

Nom de la seva companya.
Simone de Beauvoir

Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
La fenomenologia de Husserl.

Què significa que l’existència és contingent?
Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti, sino per sort i atzar.

Títol de la seva primera novel·la important.
La nàusea.

L’existència té sentit?
Sartre desde el seu afer pernsa que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.

Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
Què és la metafísica?

Títol de la seva revista.
Les Tempes Modernes.


Quina és la seva posició sobre Déu?
Desde el seu punt de vista deia que Déu no existia, ja que si Déu existia l’home no era lliure i per tant si l’home es lliure Déu no existeix.

Què significa l’infern són els altres?
Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres, que ens observen.

Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
1964, el rebutja per que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.

Per què va ser un inspirador de la revolta del 68.
Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.

Títol del diari extremista que va dirigir.
La cause du peuple.

Què significa revolució perpètua?
Significa que has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.

Què opina sobre el terrorisme?
Que és la bomba atòmica dels pobres.

Què significa que pensava contra ell mateix?
Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.

Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic, ja que la gent el seguia.
poc de lo fàcil que es aconseguir-lo.

Activitat 24

Definicions:

Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

Amoral: no tenir sentit moral, no distingir entre el bé i el mal.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Llibertat interna: manca de coacció interna.

Condicionament: absència de llibertat absoluta i total conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.

Raó Universal: llei que regeix l'universa que implical'exiatència del destí.

Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, és a dir, que Déu ha determinat tot des l principi per tant, no hi ha marge per a la llibertat.

Monisme Fisicalista: redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

Principi de causalitat: principi del determinisme físic, tota causa segueix un efecte i tot efecte una causa.

Determinisme genètic: causes en les nostres actuacions que venen en la dotació genètica de cadascú de nosaltres.

Vulició: acte de la voluntat.

Indeterminisme: defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.

Existencialisme: teoria filosòfica que defensa que l'existència és anterior a l'essència.

Autonomia moral: jo em dono la llei moral a mí mateix.

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivel convencional: fem allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Ètica de l'atenció o de la cura: té en compte el treball dels altres .

Principi de responsabilitat : hem de respectar el nostre entorn per deixar el món el menys pitjor del que l'hem trobat.

Activitat 23

Pag. 189 Un dilema hipotètic

Després de llegir atentament aquest text, cal iniciar el debat (en petits grups o en tota la classe). És important assegurar-te bé d’haver comprès la situació de cadascun dels personatges. Les preguntes següents poden servir d’orientació per provocar, orientar o dinamitzar la participació.

- - Abans de res volia dir que la actuació del farmacéutic (amb el tema del preu) no esta malament ja que vivim en una societat consumista i estem subjectos a la Llei de l'oferta i la demanda. Ara:


• Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Si, ja que la seva dona esta molt malalta i necessita aquest medicament per poder sobreviure. L’acte de Heinz de robar el medicament per mi no es dolent, perquè es la única esperança perquè la seva dona no mori. A més Heinz abans de pensar en atacar l’establiment a anat a parlar amb el farmacèutic perquè li vengués mes barat o li deixes pagar-lo a poc a poc i ell s’ha negat, per tant l'acció de Heinz està completament justificada. A més, es la seva dona i el mon pot moure muntanyes.

• Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?

Jo considero que depén del tipus de persona es aquest home, si es mes solidari o mes egoista, pero personalment jo no ho faria si no fos per amor o amistad de debó. Heinz no es responsable del que li passi a la seva dona, ja que ell no li a provocat la malaltia ni es el farmacéutic que no vol vendre la medicina, i si en el cas hipotétic en el que Heinz intenti aconseguir la medicina i no ho aconsegueix tampoc seria culpa seva.

• Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?

La responsabilitat no serà la mateixa, ja que no l’estima i tot dependria del tipus de persona que es, i no seria responsable del que li pases a la dona si ell no decideix ajudarla.

• Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Jo considero que no hauria de robar-lo, en tot cas hauria de queixar-se, reclamar que baixessin el preu o altres coses per tant d’ajudar al malalt, però crec que no hauria de arribar al punt de robar el medicament.

• La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

Dépen de la persona que hagis de salvar, personalment nómes arribaria a aquest punt de fer quelcom per ajudar nómes per la meva familia, i estimats molt propers. Es a dir, ho faria per la meva mare pero no per un conegut.

• El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?

Jo personalment crec que el Fi justifica els Mitjans, avegadas s'ha de trencar les lleis per evitar una injusticia i en aquest cas particular el Fi (salvar la vida a la seva esposa) justifica claramente el Mitjà (robar el medicament).

Activitat 22

L’HOME, ARTÍFEX DE LA SEVA PRÒPIA VIDA. (Comentari de Text Pàg 183)

• Títol: La felicitat es atzar

• Idees principals: Seneca diu que segons el destí les aptituds i les facultats físiques ens venen donades al atzar i segons la naturalesa les hem de conservar amb habilitat i sense por i ens ve donat com alguna cosa inexorable. També l’autor comenta que hem de conservar els bens que ens proporciona la naturalesa i que per tant són el nostres propis bens com alguna prestada.

• Comentari:
Sèneca diu que ens allunyem dels luxes, ja que aquests no atreuen la felicitat, només ens creen falses ambicions. Hem de buscar el que sigui bo tant exterior com interiorment. Es podria comparar amb el determinisme cosmològic ja que aquest es basa en que l'ésser humà està determinat per el destí.El text també argumenta que l’ésser humà ha de ser capaç de superar tots els obstacles que ens posem a proba al llarg de la vida i afrontar-los amb coratge y tranquilitat.

Autor: Sèneca

Activitat 21

Pàg 154 Nº2
Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l'Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu. BONA.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats. DOLENTA.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima! DOLENTA.

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi? DOLENTA.

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa. BONA.

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres. BONA.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs. DOLENTA.

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica. MEDIOCRE.

Activitat 20

Pàg 154 Nº1
Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
DOLENTA.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
MEDIOCRE.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
MEDIOCRE.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
BONA.

Activitat 19

Pàg 153. Nº 3
Identifica el tipus d'argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta.

-Ningú no hademostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Ad-ignorantiam. (Fal·làcia)

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen.
Ad ignoratiam.

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
Argument circular.

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser vritat.
Argument ex populo. (Fal·làcia)

-No et fiïs d'en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem. (Fal·làcia)

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Ad hominem

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi.
Argument del pendent relliscós. (Fal·làcia)

- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta.
Post hoc, ergo propter hoc. (Fal·làcia)

Activitat 18

Pg 139
La cultura com a activitat simbòlica (Comentari)

L'ésser humà és l'únic ésser viu que en lloc d'adaptar-se a la natura ha aconseguit que la naturalesa s'adapti a ell. Amb això de que l'ésser humà és un animal depravat, Rosseau vol dir que l'home ha fet barbaritats perquè la natura s'adapti a ell com per exemple talar arbres, caçar espècies ... En aquest moment l'home no és capaç de viure una altra vegada en una relació directa amb la natura, només ens queda adaptar les nostres condicions de la vida. Ja no vivim en un "Univers Fisic", sinó que vivim en un "Univers Simbòlic", ja que gran part de la nostra vida es vasa en la cultura i l'experiència. La realitat física retrocedeix a mesura que avança l'activitat simbòlica. L'home s'ha envoltat de la seva cultura de tal forma que no pot veure ni conèixer res si recórrer a ella.

Activitat 17

Definicions:

Animal cultural:L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural (llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió.

Individualisme possessiu: base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): necesita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.

Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa.

Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: maneras i nivells de viure una mateixa cultura.

Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia: Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Activitat 16

1 - Què entén l'autor per Civilització?

La civilització és el conjunt de persones que pertanyen a la mateixa societat amb una cultura que s'ha anat enriquint gràcies a l'experiència i que han obtingut gràcies a la interacció entre les persones.

2 - Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?

La ciutat és on les persones aprenen a conviure en societat i on aprenen una sèrie de valors com la cortesia, el refinament i a apostar pel diàleg i no la violència per resoldre els problemes.

3 - Busca informació sobre 4 ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques hitòriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.

Atenes-> Crea la democràcia en el segle V.

Jerusalem->Ciutat santa

Barcelona-> Es crea el modernisme.

Italia-> Es crea l'humanisme.

Activitat 15

Analitza el contingut de les afirmacions seguents:
- Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Relativisme cultural amb elements racistes

- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Relativisme cultural separant amb altres cultures

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Relativisme cultural separació entre cultures

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Aporòfobia, que és odi i menyspreu envers el pobre.

- És impossible entendre’s amb els paios!
Xenofòbia odi als estrangers.

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Xovinosme la superioritat de la seva ètnia per damunt de les altres.

Activitat 14

Doc 5 pag 129

Idees principals
La idea principal que ens vol transmetre aquest text d'Ashley Montagu és que la culturá és com una manera de viure, aquesta està integrada dins la societat, és a dir, que la cultura és un eixemplament de la vida.

Títol: Cultura Quotidiana.

Analisi del text:
L'autor afirma que la cultura inclou tot el que som els ésser vius. I d’aquesta manera, la cultura compleix totes les nostres necessitats.
Podem distingir dos tipus de cultura, la cultura mental que és la que envolta les idees, la creació d’institucions i idiomes, i la cultura material, els artefactes i materials. Ashley també diu que la cultura no s'imposa sinò que simplanta. Ens fa veure la cultura com la manera que tenim els homes de situar-nos al món.

Comparació
El text està totalment oposat a la subcultura que són diferents maneres i nivells de viure una mateixa cultura i la contracultura que´són nous grups social que es crean com a rebelió o contraposició de la cultura dominant.

Activitat 13

7 - Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la desposta.

- Un triangle equilàter: es tracta d’una realitat necessària perquè és i mai podria haver deixat de ser un triangle el qual la suma dels seus angles és 180.

- La mort: per cada jo no és una realitat perquè no la podem percebre. Per als altres si que és real perquè la veuen,

- Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: és una aparença. Encara no ha passat, però es possible que si que passi.

- Lara Croft: és una aparença perquè és un personatge virtual.

- Napoleó Bonaparte: és una realitat contingent, ja que existeix però podria no haver existit. Per nosaltres no és real, ja que no el podem percebre, només sabem que havia pogut existir.

- Un miratge: per cada jo és una realitat perquè pot percebre quelcom, però es tracta d’una aparença.

- Una flor de plàstic: l’objecte, es a dir, la flor és una realitat contingent, però el fet que sigui de plàstic és una aparença ja que vol imitar a una flor natural.

- El meu aprovat: és una realitat psíquica. És abstracte però existeix i és real.

- La meva alegria per haver aprovat: és una realitat psíquica ja que és un pensament.

- Els records de l’estiu: és una realitat psíquica perquè està en la nostra ment.

- El somni d’aquesta nit: l’acte de somiar és real, però el que passa al somni es tracta d’una aparença. Per tant és una realitat psíquica.

- Els amics del xat: els amics són una aparença, en canvi el xat és una realitat virtual.

- La meva imatge en un mirall: és una imatge. No és la meva imatge, si no un simple reflex.

- El que sento en veure una pel•lícula: és una realitat psíquica. Està en el pensament.

- Una pel•lícula: una pel•lícula és una seqüència d’imatges, per tant una aparença.